11.5.06

"Storia de dôz cmade de Sã Ninclau"

Un veiz, diazá, tinha dôz cmáde viúva que tá vivê na cômp. Tud dia, quêl cmáde máz nôv táva bá vizitá kel ôte e êz tá fala “só” na vida d’zente d’sês zona. Ben cuntecê que ben parcê un violador lá pa kez banda ond ez tá môrá. Quez dôz cmáde fca transtornude, pamôd ez tinha med d’kel hom ben bafasse ez tambén. Unton, côme êz tá vivê pert d’cumpanher, ez cumbiná un hora, kê tud dia, quand kel cmáde máz nôv táva saì de sê caza, zá kel ôte cmáde táva na zanela ta guítal ta ben.
Durant un semana tud corrê pa medjor até c’un dia… quond quel cmád máz nôv zpanca porta de sê caza e el táva pront pa travessá sê horta, el dá de cara cum moç nôv, que nunca el tinha oiod na quez banda e el descunfía! Quel ote cmáde, que tinha bôd pa janela, juztin kel hora, el tive temp só d´ôiá sê cmád ta ser bafôd pa ez hom na mei sê horta e dezaparcê de sê vizta.
Lôg, el pô bóca na grite!

Oh vzins! Bzôt zdam, bzôt zdam! Ê nha cmád, ál pêgá nhá cmadinha… oh nhá má! Oh scorro! É quel hom, que ta pêga amdjer… ál pêga nha cmád! Oh vzins bzôt zdam! Oh scorro!

Lôg kel hora, somá un data d’ zente, tud éz tá corrê ondé caza de quel cmad maz nôv, má zá quel moç tinha smide na mund tá bá. Êz otcha quel cmadinha, cuitadinha, que sêz sainha sbid té na cabéça, detôd na tchõ de sê horta, que boca na guiza… Êz consolal, êz compol sêz sete sainha, êz arguil de quel tchon d’horta moiôd e êz leval pa caza d’quel ôte cmád, que já tava somôde na porta de brôçe aberte e cara moiôd de de tchore ta perguntá…

- Óh nha cmadinha… óh nha cmadinha! Mode quê bocê câ saí na hora cert? Se nê mi ta bem pa zanela guíta nhô Djon d’Bia… el tá bafá bocê! Mod quê bocê câ grita nha cmád?

Quel ôte cmád, inda transturnôd de sê vida raspondê…

- Primêr ‘n quiz sabê d’sêz intençõez… - e el pô ta tchora ôte vez!

(Não sei se o sotaque foi escrito da forma mais certa, mas achei a "storia" muito engraçada quando a Matilde a contou.)